A la classe d’avui el grup 4 ens ha preparat una sessió de com treballar les xarxes socials a l’aula de primària. En primer lloc, han definit la xarxa social com una estructura social composta per diferents individus connectats entre sí per una o més d’una interdependència. Aquestes, a la llarga, han esdevingut un espai de comunicació, de participació i d’interacció entre persones, que fan que la persona esdevingui part d’un procés participatiu. Aquest fet, però, també té els seus riscos.
Diferencien dos tipus de xarxes socials: les analògiques i les digitals. Tot i així, també plantegen que segons el públic diferencien xarxes horitzontals (on hi ha tot tipus d’usuaris i no hi ha una temàtica definida, per exemple Facebook) i xarxes verticals (on hi ha un objectiu i una temàtica concreta, com són Linkedin o Pinterest).
Més tard, ens han nombrat els principals riscos que tenen aquestes. Sovint passem moltes hores a les xarxes socials, estem en una mena de cercle viciós on tenim la necessitat de compartir la nostra vida amb els demés en tot moment, això és un atac directe a la nostra intimitat i privacitat, hem de ser-ne conscients per aprendre a fer-les servir amb mesura. A més a més, quan ja s’està en un estat d’addicció extrem, no només hi ha la necessitat d’estar connectat en tot moment, sinó que quan no s’està connectat et sents malament o de mal humor, et treu hores de son, crea mal d’esquena, irritacions als ulls, etcètera.
Tot i aquest riscos, són un recurs didàctic perquè ens permeten estar al dia connectats a les notícies d’arreu del món, fet que ens permet extreure informació de qualsevol àmbit de coneixement i, per tant, és un recurs perfecte per tal de completar els continguts de l’aula. Un altre aspecte positiu és que permet que sigui de fàcil accés per a tothom ja que tenen un funcionament intuitïu i immediat; això aporta un element molt quotidià a l’aula.
Trobem algunes xarxes socials concretes i adaptades als nens. Aquestes estan més protegides i no hi ha transferències de dades que puguin causar perill; permet als alumnes navegar tranquil·lament i les podem utilitzar a l’escola. Algunes d’aquestes són Club Penguin i Moshi Monsters.
Un cop acabada la presentació inicial dels continguts hem passat a la posada en pràctica dels conceptes. El grup s’ha centrat en els malentesos o diferents punts de vista que ens pot crear aquest tipus de comunicació virtual i escrita, específicament, s’han centrat en les emoticones de Whatsapp. Per introduir el tema ens han posat un vídeo que mostrava com d’una conversa amb les mateixes paraules entre una parella podia donar peu a dues resolucions diferents a la discussió depenent de si es feia per Whatsapp o cara a cara. Comentant-lo posteriorment hem arribat a l’acord que posava en relleu els malentesos que poden crear les xarxes socials.
A partir d’aquí ens han plantejat la següent pregunta: Alguna vegada has tingut malentesos a causa de les emoticones? Per resoldre-la, hem realitzat un Kahoot tota la classe on havíem de donar la nostra opinió sobre què representaven per a nosaltres diferents emoticones de Whatsapp. Això ha posat de manifest la diversitat d’interpretacions que pot arribar a fer la gent perquè, a més a més, ho comprovàvem amb la intencionalitat de les icones originals provinents del Japó. Després d’una estona hem arribat a la conclusió que les emoticones duen a malentesos perquè tot depèn del context on s’interpretin aquestes; ja sigui per part de qui envia com de qui rep el missatge.
Per últim, un cop acabat el Kahoot, ens han proposat un debat: si creiem que els infants han d’utilitzar les xarxes socials. En aquest han sortit aspectes molt interessants com per exemple que no hi ha un sí o un no ni una edat concreta perquè els infants s’introdueixin, sinó que la solució està en fer-ho amb mesura i adaptant-se al moment maduratiu del infant. És evident que les xarxes socials són útils i, a més a més, estan al nostre entorn, per tant, haurem d’acostar-les als nostres alumnes, però no haurem d’oblidar que cal fer-ho amb consentiment dels pares i, sobre tot, amb supervisió.
En relació amb això, cal remarcar que és necessari que els estudiants tinguin coneixement de les conseqüències que aquestes poden ocasionar, per això a partir d’aquí ha sorgit el dubte de si es fa prou prevenció des de l’escola i hem vist que hi ha centres que fan propostes interessants. Per exemple, trobem una escola que prèn als de 4rt d’ESO com a experts en el tema i van a les classes de cinquè de primària a fer una xerrada de consum responsable, des del punt de vista de la prevenció dels riscos que pot ocasionar i de preservar la identitat i privacitat; per tal que siguin conscients que cal seguretat a la xarxa, sobretot per l’impacte que poden tenir a la llarga.
Finalment, l’última cosa a esmentar és que cal un consens entre la família i l’escola ja que no és un tema que impliqui només a un o altre, sinó que va interrelacionat. Posem per cas que a l’escola es realitzen permisos i s’explica als alumnes el que haurien de fer o mirar i el què no, però després a casa tenen total llibertat, llavors no tindria sentit. Per tant, cal que tots dos vagin en consonància i una bona solució per aconseguir-ho seria fent una xerrada sobre el tema tot consensuant una sèrie de criteris comuns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada