Diferents maneres de fer

En la sessió d’avui hem conegut diferents models didàctics i metodologies per poder dur a terme a l’aula. En aquests models s’inclouen les TIC com a eina d’aprenentatge. Com ho fem? A través d’exposicions on cada grup se n’ha preparat un per explicar-nos. A continuació, un resum del més important i rellevant, explicat per cada grup :

• ACOT2 (Appel Classroms of Tomorrow - Today)

És un projecte col·laboratiu per ajudar a les escoles de secundària a crear un ambient d’aprenentatge que necessiten les noves generacions.

El més important no és incorporar la tecnologia a les aules per passar-nos-ho bé,  donar-los aquests significat és erroni. Per tant, més que aplicar tecnologia de manera agosarada, cal tenir en compte i treballar els principis del segle XXI.

• SAMR (Substitució, Augment, Modificació i Redefinició)

És un procés que s’hauria de seguir per l’integració de  les TIC a l’aula.

Les fases que es desenvolupen i donen nom a les sigles són les següents: Substitució, Augment, Modificació i Redefinició. L’objectiu clar és arribar a la redefinició, arribar al més profund de l’aspecte a estudiar, aprendre o investigar.

Els termes substitució i augment són de millora, mentre que modificació i redefinició són de canvi.

• TPACK (Coneixement Tècnic Pedagògic del Contingut.)

És un model didàctic que proporciona coneixements i recursos que un docent necessita dominar per integrar les TIC de manera eficaç a l’aula, en totes les assignatures. Aquest està composat per quatre grans dimensions, que us detallem a continuació:

• Coneixement de Continguts (CK): el mestre ha de conèixer i dominar el tema que ensenyarà. Aquest coneixement inclou conceptes, principis, teories, idees, mapes conceptuals, etc.

• Coneixement Pedagògic (PK): es refereix als processos que s’utilitzen  a l’hora d’aprendre. Inclouen els objectius generals i específics, criteris d’avaluació, competències, etc. Aquest mètode de coneixements s’aplica a la comprensió de com aprenen els alumnes, com gestionar l’aula, com planificar les sessions i com avaluar els alumnes.

• Coneixement tecnològic (TK): fa referència al coneixement i aplicació sobre l’ús d’instruments o recursos tecnològics adaptant-se i renovant-se per tal que siguin útils i productius.

El més interessant seria que es portessin a terme totes juntes, però a vegades és necessari optar només des d’una vessant o dues, depenent del que es vulgui  treballar.  

• Flipped classrom (classe inversa)

La classe inversa suposa capgirar o invertir allò que s’ha de considerar en el sistema tradicional d’aprenentatge. Com es du a terme?

• Primer són els alumnes qui estudien el temari preparat pel professor o tercers fent servir vídeos fora de l’horari escolar.

• Després, a l’aula, apliquen els coneixements i les competències per resoldre problemes i  activitats.

Així doncs, el professor dóna suport i ajuda als alumnes a resoldre activitats, però no imparteix classe de forma tradicional.  Això, permet treballar la part teòrica a casa i la part més pràctica a l’aula afavorint l’autonomia dels infants.

Dins d’aquesta metodologia sorgeixen 4 pilars que són fonamentals per desenvolupar el Flipped Classroom que són els següents:

- Entorn flexible

- Contingut internacional

- Cultura d’aprenentatge

- Educador professional     

                                  

També, han expressat que existeixen diversos llocs webs on es poden trobar recursos per dur a terme aquesta metodologia a l’aula, per tal de poder-los adaptar i utilitzar a les escoles.

A més, també han iniciat un debat molt interessant sobre si realment és innovador o no incoporar a les aules el flipped classroom. D’aquí, ha sorgit parlar i veure què és la Taxonomia de Bloom:

En conclusió, podem agrupar les diferents metodologies en:

→ FLIPPED CLASSROOM: model destinat al procés dels alumnes, a la metodologia que s’utilitza.

→ TPACK:  posa l’èmfasi en la funció i paper del docent .

→ SAMR:  fa referència al procés a seguir

→ ACOT2: posa èmfasi a la metadologia a seguir.

Finalment, hem estat parlant sobre què vol dir el concepte digitalització. Aquest consisteix simplement en convertir un codi en lletres, signes o números. Alhora, això pot ser enviat, per això els nens no els podem digitalitzar, podem digitalitzar imatges, sons, escrits….

Neus López, Carla Torrent, Sandra Villa i Cristina Villaronga

Els models didàctics i l’ús de les TIC

Sessió 10 de desembre del 2015

Avui a la sessió hem tractat els models didàctics i l’ús de les TIC. Hem vist com hem passat d’un model tradicional on el mestre controlava i dosificava els continguts, a un model on els nens ja saben coses, tenen coneixements que han après fora l’aula, i es fomenta el treball cooperatiu ja que és una manera rica d’aprendre.

També hem vist que informació i coneixement no és el mateix. La informació és quelcom que existeix i que hi ha al món, en canvi els coneixements són saber, és entendre. Així doncs, aplicar la informació a un context ens dóna coneixements.

Per entendre els models didàctics hem comentat alguns temes del power point:

D’on venim?

• Venim d’una educació bàsicament magistral, on el professor controla i dosifica continguts, aquests normalment es troben recollits en els llibres de text.
• Els alumnes tenen el paper de prendre notes.
• Molts professors utilitzen recursos TIC però ho fan sense criteri.

Què hauríem de potenciar?

• Tenir en compte la combinació d’aprenentatge dins i fora l’aula.
• Tenir en compte que el treball cooperatiu i col·laboratiu és molt potent.
• Disposar d’un ordinador i projector a l’aula faciliten poder accedir a Internet i aprofitar-ne els recursos per a tractar qualsevol tema interessant per als alumnes. S’ha d’entendre Internet com una immensa biblioteca plena de recursos.

On som i cap a on anem?

És molt  important que l’alumne aprengui a aprendre. Volem passar de ser “centres d’ensenyament” a “centres d’aprenentatge”. L’alumne ha de ser capaç de cercar, seleccionar i sintetitzar la informació que troba i transformar-la en coneixement. El coneixement és informació compartida. Per a caminar endavant, cal que el professor cedeixi el seu protagonisme als alumnes.

En el model actual, hi ha una cessió del protagonisme del professor a l’alumne, ja que trobem que els alumnes cada vegada poden fer més autonomament. Hem passat d’un mestre que presenta continguts, a un mestre que genera una pràctica i a un mestre que planteja una proposta on el nen té un control intern de l’aprenentatge.

Evolució del continguts d’aprenentatge

Cal potenciar la geometria del “triangle didàctic” a través de les tasques d’aprenentatge.

El que pretenem és passar de centres d’ensenyament a centres d’aprenentatge, per tant, cal educar a l’alumne perquè sigui capaç d’aprendre a aprendre de forma autònoma al llarg de la vida, és a dir, hem de fomentar les competències vers els continguts.

Per avaluar una competència no només es necessita abocar continguts sinó també fer, per tant, serà interessant trobar situacions vinculades a la realitat o crear contextos per tal que els alumnes puguin evidenciar les competències.

Cal tenir present la zona de competència autònoma i la zona de desenvolupament potencial que va proposar Vigotsky. Així, les TIC ens poden ajudar a treballar autònomament i potenciar la zona de desenvolupament autònom: exercicis de consolidació, de repàs, útils per garantir hàbits i generar automatismes. Per això, ens calen alguns canvis metodològics com ara augmentar les dosis de:

• Treball Cooperatiu
• Aprenentatge per descobriment
• Treball per projectes
• Crear situacions de conflicte cognitiu a partir de la resolució de problemes.

En aquesta idea de què l’alumne ha de tenir control i autonomia en el coneixement, les TIC ens poden oferir eines que:

• Ens facilitin la pràctica guiada i el treball autònom
• Informin dels processos que segueixen els nostres alumnes
• Ajudin a traspassar el control de l’aprenentatge dels professors als alumnes.

Al final de la sessió, se’ns ha plantejat una proposta per treballar en grup. Havíem de seleccionar un model didàctic i una eina per presentar-la:

Models didàctics

1. TPAK
2. ACOT2
3. SAMR
4. Flipped classroom

Eines i recursos:

• Prezi
• Glogster
• Animoto
• Drive

Personalment, ens ha semblat molt interessant conèixer i poder treballar amb eines de presentació com Glogster i Animoto ja que les desconeixíem i són molt interessants no només per a treballar les TIC amb els alumnes sinó per a preparar l’explicació sobre un tema fruit del treball cooperatiu o per a fer una presentació d’un projecte treballat a l’aula.

Maria Caubet, Olivia Mateu, Judit Montes i Alba Renom