Pensament Computacional i Robòtica. Presentació del Grup 3B

El Grup 3B va dur a terme l'exposició sobre el pensament computacional i la robòtica.

El Pensament Computacional implica resoldre els problemes, dissenyar sistemes i comprendre el comportament humà mitjançant la computació avaluant les eines o recursos i fent servir diferents tècniques.

A través de la robòtica, s'estudia el disseny i la construcció de màquines, que poden ser útils per treballar la programació a l'aula. Cal que com a mestres siguem conscients que amb els alumnes podem crear aplicacions web, aplicacions per a mòbils o tauletes i crear videojocs adaptats a les seves necessitats.

En aquesta sessió, vàrem realitzar diferents activitats relacionades amb els dos temes explicats anteriorment.

En el primer racó, vàrem convertir-nos en robots i havíem de seguir unes instruccions per tal d'arribar a un lloc concret i trobar una nota amb un missatge que ens confirmava que havíem fet el recorregut correctament.

Al segon racó ens van ensenyar a fer servir la Bee-bot, un robot semblant a l'Scratch, al qual havíem de donar nosaltres les consignes i el robot les seguia. El grup que guiava els racons, ens van oferir dos reptes: al primer havíem de fer el perímetre de la taula i al segon repte, fer un vuit rodejant les potes de la taula.

En el tercer racó, ens van mostrar un altre robot diferent. Aquest tenia una forma humana i, en un dels braços, hi havia un iman. Amb el robot ens van proposar un altre repte: fer caminar al robot fins a arribar a agafar uns clips amb el seu braç.

Finalment, al quart racó hi havia un cotxe. Amb aquest havíem de trobar la combinació correcte de les tecles per moure el cotxe. Ens van demanar fer un vuit amb el cotxe i va ser molt difícil! Amb aquest havíem de posar per cada moviment una velocitat i la direcció del cotxe per poder aconseguir el repte establert.

A mode de conclusió, ens van explicar a través d'un vídeo, com s'havia dut a terme el treball de la Bee-bot a l'escola Sadako. En aquest, podíem veure com amb una quadrícula transparent a terra, podien marcar-se els seus propis reptes per arribar allà on volien i aconseguir així els seus objectius.

Vam apreciar que la robòtica i el pensament computacional actualment no es treballa gaire a les escoles però que és una eina a través de la qual podem treballar diversos aspectes i fer-ho dinàmicament per què els alumnes no tinguin la sensació d'estar realitzant una classe ordinària.

Leyre Marin, Alba Tamarit, Silvia Velarte i Blanca Vilanova. Grup 5B

GEOLOCALITZACIÓ I WIKILOC:

La sessió d’avui ha començat amb la presentació del grup 2, el qual parlava sobre la geocalització i wikiloc. No ens han explicat de què anava tot això de la geocalització i wikiloc, sinó que hem començat amb l’activitat, per descobrir així de què tractaven aquests conceptes.

L’activitat consisteix en seguir un recorregut, fer una ruta, mitjançant diferents pistes que es van trobant pel camí. En aquest cas, les pistes eren codis QR, els quals es poden llegir a través d’un lector de QR del mòbil. Per fer això, ens hem hagut de descarregar una aplicació, concretament, hem utilitzat una anomenada QR Droid. Quan llegiem cada codi QR, aquest ens proporcionava un text en el qual hi havia les indicacions per trobar el següent codi, i ens donava unes paraules clau que haviem d’apuntar. Durant tot el recorregut hem utilitzat l’aplicació Runtastic, que ens ha permès saber la localització dels carrers que ens demanaven, ens deia el temps de durada de la ruta, les calories cremades, etc. Al finalitzar la ruta, aquesta aplicació et marca el recorregut realitzat en un mapa.

En tornar a la universitat, hem trobat un mapa conceptual amb una sèrie de paraules amagades entre les quals estaven les paraules que havíem trobat durant el camí. Hem anat provant, fins que hem trobat les nostres i cada grup ha fet el mateix, fins que hem trobat tot el missatge que ens donava la informació referent a la geocalització i el wikiloc.

Cal dir que, personalment, al nostre grup ens ha estat fàcil el recorregut i el seguiment de les pistes. Creiem que ha estat una activitat motivadora i dinàmica i, a més, molt original. Hem après que la geolocalització és la determinació de la posició geogràfica d'un aparell connectat a una xarxa de comunicacions. És el fet de localitzar un lloc geogràficament parlant, en unes coordenades concretes, tenint en compte la longitud i la latitud. Inclou la determinació de la posició geogràfica d'un dispositiu mòbil, especialment d'un telèfon, a partir de les ones de ràdio que emet o per mitjà d'un receptor de GPS incorporat, i també la determinació de la posició geogràfica d'un ordinador connectat a Internet, com a casos actualment més habituals i significatius, però en general és aplicable a qualsevol aparell emissor de senyals de comunicació ja sigui mitjançant ràdio, telefonia mòbil, telefonia fixa convencional, xarxes de dades, etc. Permet també trobar llocs diferents en un punt concret del mapa.

Per últim, volem destacar el fet que aquesta activitat podria ser molt enriquidora pels infants. Aquesta activitats els permetria treballar la noció d’espai i orientació, i el coneixement de l’entorn. Tot i així, s’ha de tenir en compte que per realitzar-la com nosaltres els infants haurien d’anar acompanyats d’un adult, ja que encara són petits per anar sols pel carrer. Com a alternativa, es podria fer la mateixa activitat dins de l’escola, que seria un ambient més segur i conegut pels infants, on podrien moure’s amb llibertat.

(grup 6)

Publicitat

Aquest matí hem començat les presentacions per grups dels treballs. Cada grup treballava una temàtica diferent relacionada amb les noves tecnologies, i com aplicar-ho a l’aula de forma integral perquè els nostres alumnes aprenguin. El grup 1 ens ha fet l’exposició sobre els mitjans audiovisuals, més concretament, sobre la publicitat. Entenem la publicitat com la comunicació massiva que té per objecte informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat de les persones que reben aquesta informació.

Les companyes que han presentat aquest treball ens han proposat un repte, que consistia en gravar un anunci en poc més de mitja hora, en el que poguessim fer visible quin era el missatge que ens volia transmetre l’anunci realment. Cada grup ha hagut d’agafar dos papers aleatòriament on se’ns explicava breuement dos tipus d’anuncis, i el grup havia de triar un per gravar-lo. Les nostres companyes han aportat material relacionat amb les diferents situacions, per poder fer la gravació.

Un cop gravats tots els vídeos, hem passat a la posada en comú, que consistia en visualitzar tots els vídeos per ordre. De cada anunci, havíem de dir quin creiem que era el missatge que transmetia aquest anunci de manera indirecta. D’aquesta manera, les nostres companyes han fomentat que analitzessim els diferents anuncis de forma crítica i fixant-nos en els possibles missatges masclistes, cànons de bellesa o el consumisme que hi ha darrere de la publicitat.

Pel que fa al treball a l’escola d’aquesta temàtica, han destacat que sobretot el que es pretén és fomentar l’esperit crític dels alumnes, i que siguin capaços de diferenciar el consum del consumisme. Per tant, saber valorar si realment necessitem tot allò que els anuncis o la publicitat ens ven com a productes necessaris i bàsics per al nostre dia a dia. En definitiva, amb aquesta activitat es pot treballar fomentant l’educació en valors.

Cal destacar que setmanes abans de la sessió d’avui, les components del grup 1 es van posar en contacte amb totes nosaltres perquè responguessim a una enquesta per Twitter, que consistia en veure dos anuncis i respondre quin era el missatge que nosaltres creiem que transmetia cada un dels anuncis. Així doncs, també podríem utilitzar el Twitter i les seves enquestes com a eina per treballar a l’aula.

Marta Arrufat, Imma Ferri, Aida Pérez i Bea Rovira.

Pensament Computacional i Scratch

PENSAMENT COMPUTACIONAL

Tal i com veiem en en el vídeo d’Eduteka, el pensament computacional és molt important per als nostres alumnes ja que la societat esta canviant i han d’evolucionar amb aquesta, i pel que fa al tema de noves tecnologies, avança molt ràpid.  Eduteka és una web que ens ajuda per a realitzar la didàctica de les TIC i mostrar als alumnes com es van duent a terme els canvis de les noves tecnologies. Alhora ens mostra diversitat de recursos de les noves tecnologies. Oferint aquests recursos als alumnes els podrem ajudar a entendre el món de les TIC i que a través dels ordinadors puguin solucionar els seus problemes, observar les diferents possibilitats de solucionar els seus problemes.

SCRATCH

L’Scratch serà una altra eina per a ensenyar als infants a iniciar-se en la programació. És un recurs animat on un animal, objecte, etc. és el protagonista i realitza les accions que l’alumne vol, tot mitjançant unes ordres indicades. Sería ideal per aprendre a utilitzar-lo realitzar una activitat d’experimentació, que anessin provant per a conèixer el funcionament i desprès poder realitzar la tasca que el mestre vol que facin.

Podem utilitzar l’Scratch per a tasques educatives com realitzar formes geomètriques, treballar les taules de multiplicar, infinitat de possibilitats tot aprenent a programar i jugant.

En aquest vídeo podem veure reflectida la feina feta per uns alumnes.  

Leyre Marin, Alba Tamarit, Blanca Vilanova i Silvia Velarte

Descobrint l'entorn Tiching

El divendres 5 de febrer vam treballar el recurs anomenat Tiching. Aquesta aplicació s’entèn com una xarxa educativa escolar per trobar i organitzar tots els recursos educatius que podem necessitar. A més, podem compartir aquests recursos amb la classe, l’escola i amb altres professionals de tot el món.

La primera part de la sessió va consistir en què cada grup havia de definir qui dels membres seria, és a dir, qui adoptaria el rol de mestre i els altres com a rol d’alumnes. Una vegada consensuat el rol, la persona que exercia la funció de mestra havia de crear una classe i havia de convidar a les altres companyes del grup que adoptaven la funció d’alumnes. D’aquesta manera, vam poder veure el funcionament i les possiblitats que té aquest recurs d’una manera més vivencial i significativa per a nosaltres.

En la segona part de la sessió, els últims 30 minuts, vam fer la posada en comú, on vam compartir entre totes quina havia estat la nostra experiència amb en l’entorn tiching i quines funcions es poden dur a terme, i què és el que pot fer. Moltes de nosaltres hem reflexionat sobre les activitats penjades i estem d’acord en què la majoria són de redactar, no hi ha massa diversitat en les maneres de fer una tasca. Per contra, aquesta aplicació no ofereix materials interactius.

A més a més, les tasques que hem realitzat s’han basat bàsicament en l’elaboració de tasques i correcció d’aquestes. Un cop es corregeix la feina, es notifica via email i a la mateixa pàgina de tiching. Per tant, podriem dir que el funcionament és molt semblant al google drive, que és el que fan servir moltes escoles actualment.

A continuació adjuntem un enllaç on s’explica el funcionament d’aquest recurs, esperem que us sigui útil.

Tutorial Ticing

També se’ns ha presentat el programa Scratch, un programa de robòtica i de pensament computacional que consisteix en donar instruccions diverses i que l’Scratch, que és el ninot del programa, ha de realitzar. D’aquesta manera, per la pròxima sessió haurem d’haver investigat el programa, prenent consciència de les funcions que hi ha. Així en la pròxima sessió veurem com treballar a cicle superior de primària aquest programa, quins recursos ens pot donar com a mestres, etc.

Marta Arrufat, Imma Ferri, Aida Pérez i Bea Rovira

Diferents maneres de fer

En la sessió d’avui hem conegut diferents models didàctics i metodologies per poder dur a terme a l’aula. En aquests models s’inclouen les TIC com a eina d’aprenentatge. Com ho fem? A través d’exposicions on cada grup se n’ha preparat un per explicar-nos. A continuació, un resum del més important i rellevant, explicat per cada grup :

• ACOT2 (Appel Classroms of Tomorrow - Today)

És un projecte col·laboratiu per ajudar a les escoles de secundària a crear un ambient d’aprenentatge que necessiten les noves generacions.

El més important no és incorporar la tecnologia a les aules per passar-nos-ho bé,  donar-los aquests significat és erroni. Per tant, més que aplicar tecnologia de manera agosarada, cal tenir en compte i treballar els principis del segle XXI.

• SAMR (Substitució, Augment, Modificació i Redefinició)

És un procés que s’hauria de seguir per l’integració de  les TIC a l’aula.

Les fases que es desenvolupen i donen nom a les sigles són les següents: Substitució, Augment, Modificació i Redefinició. L’objectiu clar és arribar a la redefinició, arribar al més profund de l’aspecte a estudiar, aprendre o investigar.

Els termes substitució i augment són de millora, mentre que modificació i redefinició són de canvi.

• TPACK (Coneixement Tècnic Pedagògic del Contingut.)

És un model didàctic que proporciona coneixements i recursos que un docent necessita dominar per integrar les TIC de manera eficaç a l’aula, en totes les assignatures. Aquest està composat per quatre grans dimensions, que us detallem a continuació:

• Coneixement de Continguts (CK): el mestre ha de conèixer i dominar el tema que ensenyarà. Aquest coneixement inclou conceptes, principis, teories, idees, mapes conceptuals, etc.

• Coneixement Pedagògic (PK): es refereix als processos que s’utilitzen  a l’hora d’aprendre. Inclouen els objectius generals i específics, criteris d’avaluació, competències, etc. Aquest mètode de coneixements s’aplica a la comprensió de com aprenen els alumnes, com gestionar l’aula, com planificar les sessions i com avaluar els alumnes.

• Coneixement tecnològic (TK): fa referència al coneixement i aplicació sobre l’ús d’instruments o recursos tecnològics adaptant-se i renovant-se per tal que siguin útils i productius.

El més interessant seria que es portessin a terme totes juntes, però a vegades és necessari optar només des d’una vessant o dues, depenent del que es vulgui  treballar.  

• Flipped classrom (classe inversa)

La classe inversa suposa capgirar o invertir allò que s’ha de considerar en el sistema tradicional d’aprenentatge. Com es du a terme?

• Primer són els alumnes qui estudien el temari preparat pel professor o tercers fent servir vídeos fora de l’horari escolar.

• Després, a l’aula, apliquen els coneixements i les competències per resoldre problemes i  activitats.

Així doncs, el professor dóna suport i ajuda als alumnes a resoldre activitats, però no imparteix classe de forma tradicional.  Això, permet treballar la part teòrica a casa i la part més pràctica a l’aula afavorint l’autonomia dels infants.

Dins d’aquesta metodologia sorgeixen 4 pilars que són fonamentals per desenvolupar el Flipped Classroom que són els següents:

- Entorn flexible

- Contingut internacional

- Cultura d’aprenentatge

- Educador professional     

                                  

També, han expressat que existeixen diversos llocs webs on es poden trobar recursos per dur a terme aquesta metodologia a l’aula, per tal de poder-los adaptar i utilitzar a les escoles.

A més, també han iniciat un debat molt interessant sobre si realment és innovador o no incoporar a les aules el flipped classroom. D’aquí, ha sorgit parlar i veure què és la Taxonomia de Bloom:

En conclusió, podem agrupar les diferents metodologies en:

→ FLIPPED CLASSROOM: model destinat al procés dels alumnes, a la metodologia que s’utilitza.

→ TPACK:  posa l’èmfasi en la funció i paper del docent .

→ SAMR:  fa referència al procés a seguir

→ ACOT2: posa èmfasi a la metadologia a seguir.

Finalment, hem estat parlant sobre què vol dir el concepte digitalització. Aquest consisteix simplement en convertir un codi en lletres, signes o números. Alhora, això pot ser enviat, per això els nens no els podem digitalitzar, podem digitalitzar imatges, sons, escrits….

Neus López, Carla Torrent, Sandra Villa i Cristina Villaronga

Els models didàctics i l’ús de les TIC

Sessió 10 de desembre del 2015

Avui a la sessió hem tractat els models didàctics i l’ús de les TIC. Hem vist com hem passat d’un model tradicional on el mestre controlava i dosificava els continguts, a un model on els nens ja saben coses, tenen coneixements que han après fora l’aula, i es fomenta el treball cooperatiu ja que és una manera rica d’aprendre.

També hem vist que informació i coneixement no és el mateix. La informació és quelcom que existeix i que hi ha al món, en canvi els coneixements són saber, és entendre. Així doncs, aplicar la informació a un context ens dóna coneixements.

Per entendre els models didàctics hem comentat alguns temes del power point:

D’on venim?

• Venim d’una educació bàsicament magistral, on el professor controla i dosifica continguts, aquests normalment es troben recollits en els llibres de text.
• Els alumnes tenen el paper de prendre notes.
• Molts professors utilitzen recursos TIC però ho fan sense criteri.

Què hauríem de potenciar?

• Tenir en compte la combinació d’aprenentatge dins i fora l’aula.
• Tenir en compte que el treball cooperatiu i col·laboratiu és molt potent.
• Disposar d’un ordinador i projector a l’aula faciliten poder accedir a Internet i aprofitar-ne els recursos per a tractar qualsevol tema interessant per als alumnes. S’ha d’entendre Internet com una immensa biblioteca plena de recursos.

On som i cap a on anem?

És molt  important que l’alumne aprengui a aprendre. Volem passar de ser “centres d’ensenyament” a “centres d’aprenentatge”. L’alumne ha de ser capaç de cercar, seleccionar i sintetitzar la informació que troba i transformar-la en coneixement. El coneixement és informació compartida. Per a caminar endavant, cal que el professor cedeixi el seu protagonisme als alumnes.

En el model actual, hi ha una cessió del protagonisme del professor a l’alumne, ja que trobem que els alumnes cada vegada poden fer més autonomament. Hem passat d’un mestre que presenta continguts, a un mestre que genera una pràctica i a un mestre que planteja una proposta on el nen té un control intern de l’aprenentatge.

Evolució del continguts d’aprenentatge

Cal potenciar la geometria del “triangle didàctic” a través de les tasques d’aprenentatge.

El que pretenem és passar de centres d’ensenyament a centres d’aprenentatge, per tant, cal educar a l’alumne perquè sigui capaç d’aprendre a aprendre de forma autònoma al llarg de la vida, és a dir, hem de fomentar les competències vers els continguts.

Per avaluar una competència no només es necessita abocar continguts sinó també fer, per tant, serà interessant trobar situacions vinculades a la realitat o crear contextos per tal que els alumnes puguin evidenciar les competències.

Cal tenir present la zona de competència autònoma i la zona de desenvolupament potencial que va proposar Vigotsky. Així, les TIC ens poden ajudar a treballar autònomament i potenciar la zona de desenvolupament autònom: exercicis de consolidació, de repàs, útils per garantir hàbits i generar automatismes. Per això, ens calen alguns canvis metodològics com ara augmentar les dosis de:

• Treball Cooperatiu
• Aprenentatge per descobriment
• Treball per projectes
• Crear situacions de conflicte cognitiu a partir de la resolució de problemes.

En aquesta idea de què l’alumne ha de tenir control i autonomia en el coneixement, les TIC ens poden oferir eines que:

• Ens facilitin la pràctica guiada i el treball autònom
• Informin dels processos que segueixen els nostres alumnes
• Ajudin a traspassar el control de l’aprenentatge dels professors als alumnes.

Al final de la sessió, se’ns ha plantejat una proposta per treballar en grup. Havíem de seleccionar un model didàctic i una eina per presentar-la:

Models didàctics

1. TPAK
2. ACOT2
3. SAMR
4. Flipped classroom

Eines i recursos:

• Prezi
• Glogster
• Animoto
• Drive

Personalment, ens ha semblat molt interessant conèixer i poder treballar amb eines de presentació com Glogster i Animoto ja que les desconeixíem i són molt interessants no només per a treballar les TIC amb els alumnes sinó per a preparar l’explicació sobre un tema fruit del treball cooperatiu o per a fer una presentació d’un projecte treballat a l’aula.

Maria Caubet, Olivia Mateu, Judit Montes i Alba Renom