Publicitat

Aquest matí hem començat les presentacions per grups dels treballs. Cada grup treballava una temàtica diferent relacionada amb les noves tecnologies, i com aplicar-ho a l’aula de forma integral perquè els nostres alumnes aprenguin. El grup 1 ens ha fet l’exposició sobre els mitjans audiovisuals, més concretament, sobre la publicitat. Entenem la publicitat com la comunicació massiva que té per objecte informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat de les persones que reben aquesta informació.

Les companyes que han presentat aquest treball ens han proposat un repte, que consistia en gravar un anunci en poc més de mitja hora, en el que poguessim fer visible quin era el missatge que ens volia transmetre l’anunci realment. Cada grup ha hagut d’agafar dos papers aleatòriament on se’ns explicava breuement dos tipus d’anuncis, i el grup havia de triar un per gravar-lo. Les nostres companyes han aportat material relacionat amb les diferents situacions, per poder fer la gravació.

Un cop gravats tots els vídeos, hem passat a la posada en comú, que consistia en visualitzar tots els vídeos per ordre. De cada anunci, havíem de dir quin creiem que era el missatge que transmetia aquest anunci de manera indirecta. D’aquesta manera, les nostres companyes han fomentat que analitzessim els diferents anuncis de forma crítica i fixant-nos en els possibles missatges masclistes, cànons de bellesa o el consumisme que hi ha darrere de la publicitat.

Pel que fa al treball a l’escola d’aquesta temàtica, han destacat que sobretot el que es pretén és fomentar l’esperit crític dels alumnes, i que siguin capaços de diferenciar el consum del consumisme. Per tant, saber valorar si realment necessitem tot allò que els anuncis o la publicitat ens ven com a productes necessaris i bàsics per al nostre dia a dia. En definitiva, amb aquesta activitat es pot treballar fomentant l’educació en valors.

Cal destacar que setmanes abans de la sessió d’avui, les components del grup 1 es van posar en contacte amb totes nosaltres perquè responguessim a una enquesta per Twitter, que consistia en veure dos anuncis i respondre quin era el missatge que nosaltres creiem que transmetia cada un dels anuncis. Així doncs, també podríem utilitzar el Twitter i les seves enquestes com a eina per treballar a l’aula.

Marta Arrufat, Imma Ferri, Aida Pérez i Bea Rovira.

Diferents maneres de fer

En la sessió d’avui hem conegut diferents models didàctics i metodologies per poder dur a terme a l’aula. En aquests models s’inclouen les TIC com a eina d’aprenentatge. Com ho fem? A través d’exposicions on cada grup se n’ha preparat un per explicar-nos. A continuació, un resum del més important i rellevant, explicat per cada grup :

• ACOT2 (Appel Classroms of Tomorrow - Today)

És un projecte col·laboratiu per ajudar a les escoles de secundària a crear un ambient d’aprenentatge que necessiten les noves generacions.

El més important no és incorporar la tecnologia a les aules per passar-nos-ho bé,  donar-los aquests significat és erroni. Per tant, més que aplicar tecnologia de manera agosarada, cal tenir en compte i treballar els principis del segle XXI.

• SAMR (Substitució, Augment, Modificació i Redefinició)

És un procés que s’hauria de seguir per l’integració de  les TIC a l’aula.

Les fases que es desenvolupen i donen nom a les sigles són les següents: Substitució, Augment, Modificació i Redefinició. L’objectiu clar és arribar a la redefinició, arribar al més profund de l’aspecte a estudiar, aprendre o investigar.

Els termes substitució i augment són de millora, mentre que modificació i redefinició són de canvi.

• TPACK (Coneixement Tècnic Pedagògic del Contingut.)

És un model didàctic que proporciona coneixements i recursos que un docent necessita dominar per integrar les TIC de manera eficaç a l’aula, en totes les assignatures. Aquest està composat per quatre grans dimensions, que us detallem a continuació:

• Coneixement de Continguts (CK): el mestre ha de conèixer i dominar el tema que ensenyarà. Aquest coneixement inclou conceptes, principis, teories, idees, mapes conceptuals, etc.

• Coneixement Pedagògic (PK): es refereix als processos que s’utilitzen  a l’hora d’aprendre. Inclouen els objectius generals i específics, criteris d’avaluació, competències, etc. Aquest mètode de coneixements s’aplica a la comprensió de com aprenen els alumnes, com gestionar l’aula, com planificar les sessions i com avaluar els alumnes.

• Coneixement tecnològic (TK): fa referència al coneixement i aplicació sobre l’ús d’instruments o recursos tecnològics adaptant-se i renovant-se per tal que siguin útils i productius.

El més interessant seria que es portessin a terme totes juntes, però a vegades és necessari optar només des d’una vessant o dues, depenent del que es vulgui  treballar.  

• Flipped classrom (classe inversa)

La classe inversa suposa capgirar o invertir allò que s’ha de considerar en el sistema tradicional d’aprenentatge. Com es du a terme?

• Primer són els alumnes qui estudien el temari preparat pel professor o tercers fent servir vídeos fora de l’horari escolar.

• Després, a l’aula, apliquen els coneixements i les competències per resoldre problemes i  activitats.

Així doncs, el professor dóna suport i ajuda als alumnes a resoldre activitats, però no imparteix classe de forma tradicional.  Això, permet treballar la part teòrica a casa i la part més pràctica a l’aula afavorint l’autonomia dels infants.

Dins d’aquesta metodologia sorgeixen 4 pilars que són fonamentals per desenvolupar el Flipped Classroom que són els següents:

- Entorn flexible

- Contingut internacional

- Cultura d’aprenentatge

- Educador professional     

                                  

També, han expressat que existeixen diversos llocs webs on es poden trobar recursos per dur a terme aquesta metodologia a l’aula, per tal de poder-los adaptar i utilitzar a les escoles.

A més, també han iniciat un debat molt interessant sobre si realment és innovador o no incoporar a les aules el flipped classroom. D’aquí, ha sorgit parlar i veure què és la Taxonomia de Bloom:

En conclusió, podem agrupar les diferents metodologies en:

→ FLIPPED CLASSROOM: model destinat al procés dels alumnes, a la metodologia que s’utilitza.

→ TPACK:  posa l’èmfasi en la funció i paper del docent .

→ SAMR:  fa referència al procés a seguir

→ ACOT2: posa èmfasi a la metadologia a seguir.

Finalment, hem estat parlant sobre què vol dir el concepte digitalització. Aquest consisteix simplement en convertir un codi en lletres, signes o números. Alhora, això pot ser enviat, per això els nens no els podem digitalitzar, podem digitalitzar imatges, sons, escrits….

Neus López, Carla Torrent, Sandra Villa i Cristina Villaronga

Les competències bàsiques de l'àmbit digital

A la sessió d’avui hem treballat el document Competències bàsiques de l’àmbit digital. Per grups, hem presentat cada una de les competències i àmbits tot posant-les en comú. Per realitzar la presentació ens hem ajudat d’un Power Point realitzat entre totes. Presentem a continuació la síntesi de les idees principals comentades:

DIMENSIÓ INSTRUMENTS I APLICACIONS

Aquesta dimensió fa referència a la capacitat d’utilitzar els diversos dispositius digitals i les seves aplicacions, de manera eficient i eficaç per tal de fer un ús adequat de cadascun d’aquests. Amb l’objectiu d’arribar a ser competents en la seva utilització.

• Competència 1: Seleccionar, utilitzar i programar dispositius digitals i les seves funcionalitats d’acord amb les tasques a realitzar. Centrant-nos en l’exemple proposa que es facin activitats que els alumnes puguin portar a terme, com per exemple gravar a persones grans mentre els fan una entrevista sobre algun projecte que estiguin fent a la classe. Amb les fonts que han trobat acabaran posant l’entrada al bloc. Si necessiten ajuda han posat uns vídeos tutorials. Aquesta competència és bastant transversal perquè els dispositius els utilitzarem sigui per comunicar-nos, per buscar informació,... En la competència s’apunta que no es tracta només fer-ho fer servir, si no d’espavilar-se per saber-ho fer servir. Quan parlem de vídeo tutorials no és el mestre qui hi ha d’ensenyar com fer servir, sinó que hi ha altre eines. La comprensió dels vídeos tutorials és un exercici complex perquè es posen en joc moltes aptituds que es treballen també en llengua (entendre un text), a plàstica (com entendre uns plànols,..) és per això que és interessant en aquest sentit.

• Competència 2: Utilitzar les funcions bàsiques de les aplicacions d’edició de textos, tractament de dades numèriques i presentacions multimèdia. L’objectiu és que hi hagi un domini d’aquestes aplicacions, per tant, el mestre durant totes les àrees ha de fer que l’infant practiqui i aprengui els formats més adients per cada una de les aplicacions. També ha de tenir en compte que hi ha una evolució en la complexitat ja que hi ha diferents nivells (que ens ho diuen les competències). En el primer nivell es fan exercicis, per tal que després en el segon nivell ho poden fer ells sols. Així doncs, primer han de presentar aquestes eines i després deixar que els nens practiquin i les utilitzin. Al dossier es planteja una activitat que consisteix en recollir dades climatològiques amb l’estació que tenen, això ho fa un nen cada setmana. Amb aquesta activitat estan utilitzant un processador de dades per tal d’enregistrar-ho i treballar-ho. Pel que fa al mestre, aquest ha d’avaluar no només l’ús que se li dóna si no també la presentació que els nens fan i com van evolucionant tenint en compte no només el contingut. En relació amb la utilització dels càlculs és important el fet de veure que la utilització d’aquestes eines ens pot ajudar a canviar la manera d’aprendre. A la vegada és important establir relacions entre les dades ja que si els alumnes comprenen aquestes relacions i poden canviar les dades, farà que entenguin més fàcilment els conceptes gràcies a aquesta experimentació. Així doncs, el fet de veure que conèixer totes les aplicacions ens permet apropar-nos al coneixement de forma més fàcil. Els processadors de textos, per exemple, permeten elaborar els textos més be, més ordenats.

• Competència 3: Utilitzar programes i aplicacions de creació de dibuix i edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment. Aquesta competència posa de manifest que els infants coneguin i sàpiguen utilitzar tres tipus de programes diferents (Audacity, Photoshop i Movie Maker), així com  reconèixer els tipus d’arxiu per poder treballar amb aquests programes. A partir d’aquí, els alumnes es podrien englobar en 3 nivells segons el seu nivell de dominin la eina o no. Així doncs, en el nivell 1 es situarien els alumnes que saben utilitzar un sol element multimèdia de manera pautada i amb ajuda de terceres persones, d’altra banda, l’alumne que ho sap fer sol i autònomament es situaria al nivell 2 i finalment, l’alumne que sap combinar els 3 formats de manera autònoma estaria situat al nivell 3. Per tal d’ajudar als alumnes el docent ha de permetre que els nens utilitzin els dispositius per tal de potenciar i afavorir la competència d’aquests infants envers els diferents programes. També ha de procurar que els únics participants de l’activitat siguin els nens tot creant productes multimèdia i com a mestres hem de fer que aquests coneixements i programes s’integrin en les altres àrees del currículum,  no només quan treballem les TIC. D’altra banda, l’avaluació del docent ha de tenir en compte la utilització dels programes, si els alumnes es queden en la part més simple o si per contra, els nens i nenes aprofundeixen més en el programa i per tant, ha d’avaluar la complexitat en la que arriba a assolir l’alumne. Per exemple: en el procés de creació, els infants han de tenir consciència de la importància dels drets d’autoria i per tant han de tenir cura d’allò que utilitzen i de la identitat digital dels diferents elements amb els quals treballen. Un altre exemple que podríem treballar a classe és l’enquadrament de les fotos també és molt important, saber utilitzar-ho en funció del què necessitem o volem ensenyar en una imatge. Dotar als nens i nenes del sentit crític per adonar-se que segons com enquadrem una imatge podem mostrar una informació o altra. Aquesta competència considera que els nens i nenes han de tenir bona base per poder treballar de manera autònoma amb les diverses eines multimèdia.

DIMENSIÓ TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I ORGANITZACIÓ DELS ENTORNS DE TREBALL I D’APRENENTATGES

Aquesta dimensió fa referència a les capacitats relacionades amb la cerca i selecció d’informació, el seu processament cognitiu per transformar-la en coneixement. També, assolir un ús crític hi responsable adreçat a la resolució de qüestions i problemes de la vida quotidiana.  Buscar informació i després a partir d’aquesta organitzar i crear.

• Competència 4: Cercar, contrastar i seleccionar informació digital tot considerant diverses fonts i entorns digitals. L’objectiu d’aquesta es fer una cercar d’informació per agafar la més rellevant per poder crear posteriorment. Trobem una relació de 3 nivells d’alumnes: El primer; alumnes que necessiten pautes i guies per seleccionar la informació. El segon: alumnes que la seleccionen autònomament però necessiten ajuda per planificar la cerca posterior, la qual serà més profunda. El tercer nivell: els que poden fer els 3 processos autònomament. El paper del docent és el de remarcar la importància de buscar informació,  plantejar activitats que plantegin fer servir eines i ensenyar-les a utilitzar, avaluar el procés dels passos que han fet. Passos: buscar informació, comparar-la, contrastar els resultats amb el grup complet i traslladar-la a tothom. Com podrien ser competents en la selecció d’informació els nens de primària? com els podem ajudar a què davant d’això triïn un pàgina o una altra? generant un cert dubte de dir, no tot el que hi ha a la xarxa té per què ser veritat i és fiable. Fiabilitat de Viquipèdia? La viquipèdia és bastant fiable i té criteris per filtrar la informació per això cal comparar-ho amb d’altres fons d’informació.

• Competència 5: Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals. Aquesta competència fa referència al moment en què un l’alumne ja té la informació adequada i fa servir aplicacions per transmetre el coneixement adquirit, com per exemple, un eix cronològic, un pòster, un mapa conceptual, una pel·lícula, etc. A vegades, els alumnes saben utilitzar aquests programes però no de forma acadèmica. És per aquest motiu que els mestres han de donar els recursos i les eines necessàries perquè en facin un ús adequat i han de tenir la ment oberta per escoltar les propostes dels alumnes a l’hora de fer-ho. Els alumnes poden situar-se en tres nivells diferents segons el domini d’aquesta competència: el primer nivell, va encarat als alumnes que necessiten un guiatge i ajut perquè els costa més assolir el que la competència requereix. El segon nivell fa referència a l’ús de programes i aplicacions per ells mateixos perquè ja hi estan familiaritzats. Per últim, el tercer nivell, fa referència a l’ús dels programes d’una manera artística ja que tenen la capacitat d’accedir a la informació, la re-elaboren i l’exposen de manera audiovisual i creativa. Així doncs, el procés d’aprenentatge comporta no només entendre el que s’aprèn,  sinó saber utilitzar programes de manera competencial per jugar amb les idees, reordenar-les, refer-les i per últim exposar-les.

• Competència 6: Organitzar i emprar els propis entorns personals digitals de treball i d’aprenentatge. aquesta competència fa referència a l’organització i gestió que fa l’alumne del propi entorn d’aprenentatge a través de porta- folis i eines digitals. Aquestes eines, són les que s’empren al dia a dia per cercar informació, construir coneixement i publicar-lo a la xarxa; el Google docs, les Wikis, i el Sites són exemples d’eines digitals. Es pot crear un dossier personal a partir d’un docs que esdevé integrat a l’entorn. En un dossier d’aprenentatge, l’alumne pot fer constar les seves evidències de manera que formi el propi coneixement i al mateix temps, el docent pot veure’l i donar exemples o consells perquè els infants vagin guanyant autonomia. En aquesta competència podem parlar d’una integració a nivell personal de tot allò que s’ha anat aprenent. Imaginem-nos que haguéssim fet un dossier d’aprenentatge durant la universitat i tinguéssim tota la informació a l’abast; el nostre aprenentatge és només nostre, no és allò que fem per publicar ni presentar a les assignatures, si no que és per nosaltres. A més es poden incloure aspectes que ens han interessat en algun moment. Tot allò que tingui un cert interès per nosaltres es pot anar anotant. Els mestres han d’aconseguir que els nens siguin conscients de tot el que van aprenent sense fragmentar ni separar per assignatures ja que és molt més interessant i enriquidor.

DIMENSIÓ COMUNICACIÓ INTERPERSONAL I COL·LABORACIÓ

Aquesta dimensió fa referència a les capacitats de comunicar i treballar de forma col·laborativa, a través de les xarxes locals i internet tot realitzant treballs col·laboratius (de manera presencials o ha distància). També inclou l’ús de les aplicacions que permet la realització d’aquestes tasques de manera conjunta amb altres persones a través de l’ús de documents compartits, Wikis, plataformes de formació i xarxes virtuals.

• Competència 7: Realitzar comunicacions interpersonals virtuals i publicacions digitals. Competència que fa referència a les aplicacions digitals personals i de comunicació i als diferents registres de llenguatge que s’han de fer depenent del tipus que sigui. Es distingeix entre correu de docs (públic) i a partir d’aquí es fan dues classificacions: en primer lloc segons la sincronia de la comunicació, distingint entre síncrones i asíncrones, i en segon lloc, es classifica segons la direccionalitat, distingint entre unidireccionalitat [relació amb canal analògic seria la carta (tot i que també podria ser bidireccional si et contesten)  o un article], bidireccional (relació amb analògic seria el telèfon) i multidireccionals (fòrums, blocs, xats en grup…). Aquí han influenciat molt les masses i les telecomunicacions). A l’escola cal treballar el tipus de text que s’ha d’emprar en cada lloc de la xarxa i a la vegada el tipus d’informació que es publica a cada lloc tenint en compte la privacitat que té, ja que no és el mateix publicar quelcom en un Bloc, un fòrum, un Fotolog que fer-ho per e-mail, xat o videologs.

• Competència 8: Realitzar activitats en grup utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratiu. L’objectiu és establir relacions entre les TIC amb el nostre dia a dia. A la classe ho hem relacionat amb les aplicacions que fems servir al nostre dia a dia com ara:  el Google drive, l’Scala, un bloc... Els docents, en aquest cas han de garantir experiències variades per poder oferir diferents tipus d’aprenentatge i per tant han de proporcionar diferents eines digitals. Per aquest motiu l’avaluació que es fa mitjançant la  creació de situacions significatives d’aprenentatge i on els alumnes han d’establir el seu criteri i utilitzar aquelles aplicacions que poden ser adequades segons la tasca que es demana realitzar. Aquesta competència està relacionada amb la 4,la 5 i la 7. D’altra banda, es destaca la idea que quan parlem de les dimensions, veiem que són molt transversals. Un aspecte molt interessant del treball en grup és que d’alguna els nens i nenes tenen el suport d’un recolzament d’altres persones. Per exemple, si un alumne ha d’escriure un article, no és el mateix fer-ho sol que fer-ho amb un grup de treball. Dóna una certa tranquil·litat treballar en grup, ja que els nens i nenes disposen de més ajuda que de la seva pròpia. Es posa sobre la taula el fet de veure amb els nostres alumnes que entre tots treballem millor i per tant, que el procés és millor si anem fent les coses en grup.

DIMENSIÓ HÀBITS, CIVISME I IDENTITAT DIGITAL

Aquesta dimensió té un caràcter actitudinal i transversal, relacionat amb les altres tres dimensions de les competències digitals. Per tant, els alumnes han de prendre consciencia de la necessitat de fer un ús crític, segur, legal, saludable, ètic, responsable i sostenible de les eines digitals.

• Competència 9: Desenvolupar hàbits d’ús saludable de la tecnologia. Vivim en una societat on posem sempre la tecnologia tant dins com fora de l’aula, per això es tant imprescindible que el nens siguin conscients i facin un ús saludable d’aquestes perquè poden ocasionar, fins i tot, lesions físiques. Cal que coneguin el risc de les noves tecnologies i sàpiguen distingir entre l’ús o l’abús d’elles. Per aquest motiu es necessita que tots les professors estiguin d’acord amb aquesta consideració, perquè puguin transmetre la importància d’aquests perills per a que en facin un ús d’aspectes saludables. Els pares també han de ser conscients ja que no han de saber els perills o les lesions que poden ocasionar.

• Competència 10: Actuar de forma crítica, prudent i responsable en l’ús de les TIC, considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital. Fa referència a la necessitat de reflexionar i conèixer les implicacions de l’ús habitual de les noves tecnologies. Els infants han d’aprendre a utilitzar pàgines web segures (les que estan protegides, de manera que des de fora no es veurà qui utilitza aquella pàgina, com per exemple les pàgines que demanen comptes bancaris), tenir consciencia de les llicències d’autoria, el manteniment dels equips (s’ha de fer neteja dels documents). Pel que fa a la identitat digital han de saber que es fan una identitat digital dia a dia i que totes les coses que fan a la xarxa repercuteixen en aquesta identitat. Cal tenir tallafocs i antivirus als ordinadors i controlar les publicitats que hi apareixen. Aquesta competència es relaciona amb totes les competències perquè es tracta de l’actitud que tenen els alumnes davant de totes aquestes i per tant, cal tenir una actitud de prudència i responsabilitat amb tot el que fan dins l’era digital. Com a mestres hem d’avaluar la competència 10 tenint en compte totes les altres, ja que veien com duen a terme les altres competències i avaluant-les, estem valorant aquesta mateixa ja que es tracta de tenir aptituds. Així doncs, amb els alumnes hem de tractar aspectes legals com ara el fet que la informació té una llicència, que l’ha creat una altra persona i que han de ser conscients que no poden dir que les imatges o la informació que treuen d’Internet es seu, sinó que cal dir la font de tot plegat. 

Un cop tenim la visió completa de tot el que els nens i nenes a primària haurien d’anar treballant perquè adquireixin la competència digital vinculada amb l’ús de recursos digitals, el pas següent seria dir: nosaltres com a mestres, què hauríem de saber? Fins a quin punt hauríem de ser competents? És a dir, ho relacionem amb les competències digitals dels docents. Ens hem centrat, en concret, en l’apartat “4.3. Competències digitals docents” del document pla TAC de la Generalitat de Catalunya. Aquest divideix les competències dels docents en 3 àmbits.

Carla Amorós, Annabel Sanahuja, Sofia Rosa, Mireia Solé i Berta Piera

Competències bàsiques de l'entorn digital i Concepció de treballar en grup

En la sessió d'avui hem treballat, en primer lloc, el document de les Competències bàsiques de l'entorn digital. Aquest document complementa el currículum d’Educació Primària dient què haurien de saber els nens i nenes, és a dir, què haurien de dominar en relació amb aquest àmbit digital que ens envolta i, alhora, en què haurien de ser competents per tal de viure en un món digital. A més, trobem informació per als mestres sobre el que s'ha de treballar amb els alumnes i què hauriem de saber.

En segon lloc, hem comentat el tema de la concepció del treball en grup. Els alumnes estan molt acostumats a fer treballs en grups, però cal saber que aquests no només comporten una nota final sinó que comporten aprendre dels teus companys, del que diuen i del que pensen. No obstant això, en algunes escoles es qüestionen el fet que els treballs en grups fan que el rendiment personal/individual sigui més alt o més baix.

Tot i això, moltes vegades no disposen de temps per fer els treballs a classe i la conseqüència d'aquest fet és que el treball es divideixi en parts i que cada alumne en faci una i no s’impliqui en les altres parts. El que és important del treball en grup és enfocar-lo en com la tecnología ens pot ajudar a treballar conjuntament i posar en comú diferents punts de vista.

La concepció de treballar en grup es distingeix en dues maneres de fer treballs, ambdues amb un objectiu comú. Segons la web Coop-TIC.eu existeix el treball cooperatiu i treball col·laboratiu.

• Treball cooperatiu: Per a treballar cooperativament ens repartim les tasques per poder-ho ajuntar i finalment obtenir el resultat. Dins de cada grup ens repartim les tasques i de cada subgrup cadascú adopta un rol. Tal i com es diu a la web: El grup es divideix en equips especialitzats que realitzen una part de la tasca. Els membres de cada equip tenen funcions específiques. El treball es considera completat quan tots els membres han acabat la seva part.

• Treball col·laboratiu: Hem de construir tots el mateix treball però cada persona s’imagina el treball d’una manera diferent. Tots parlen sobre el treball i diuen la seva i a partir de tot el que es diu, es posen d’acord i es crea el treball amb les idees de cada component del grup.Tal com es diu a la web: Els membres del grup treballen per un objectiu comú. Però cadascú, individualment, intenta assolir en solitari el consens meta. Dues produccions tenen lloc en paral·lel: una producció col·lectiva i les produccions individuals de cada participant.

Hem de ser conscients que existeixen les dues possibilitats i totes dues poden ser bones. El resultat no és diferent, el procés és el que canvia.  

Alhora, les competències que han de tenir les persones per poder fer un treball en grup són les següents:

• Respectar l’opinió de l’altre
• Flexibilitat
• Participació de tots els membres del grup
• Compromís i implicació.

I per finalitzar, fem el nostre propi treball en grup sobre el document: "Competències bàsiques de l’àmbit digital".

Leyre Marín, Alba Tamarit, Silvia Velarte i Blanca Vilanova